Libro

La gent gran del barri encara recorda que de casa en deien a ca l'Oller perquè l'avi, que era fill de Breda, feia terrissa per anar al foc a l'obrador del carrer Girona, on encara es conserva part d'aquell forn àrab que servia per coure les olles i les cassoles fetes amb l'argila que s'extreia del mateix solar. El pare, el Ton de ca l'Oller, transformà el taller familiar per poder fer la seva obra personal de gres de gran foc, al mateix temps que produïa peces destinades a l'arquitectura, la qual cosa li va permetre tenir una estructura, tant tècnica com económica, que li donà independència pel seu treball de creació. A la mort del pare, aquest taller familiar passà quasi exclusivament a produir ceràmica per aplicar a l'arquitectura.
De petit, quan sortia a jugar al carrer amb els veïns, anàvem molt sovint al forn de can Mainou a veure com feien rajoles a l'era, les enreixaven per assecar-les, les enfornaven i les coïen en el forn àrab de feixina. Un altre dels indrets del barri on solíem anar era a la bóbila de can Baró. Allà, la paciència de la gent que hi treballava ens permetia veure, sempre a una distància prudencial, com les galateres feien totxanes i com ordenaven perfectament les piles per assecar-les. El dia que aconseguíem que ens deixessin acostar al forn Hoffman, allò ja era una festa!
Totes aquestes vivències i l'experiència adquirida al taller familiar m'han portat a entendre la ceràmica com un ofici molt ric i complex, capaç d'anar-se reinventant constantment per donar resposta a les demandes de cada moment i així tenir l'oportunitat d'estar present en exemples molt notables de l'arquitectura contemporània i poder participar activament en les càtedres de ceràmica de diverses facultats d'arquitectura d'Espanya i de l'estranger. La ceràmica és sostenible perquè té una vida molt llarga i no necessita manteniment, té la possibilitat d'adoptar formes, textures, colors i usos molt diversos, perfectament adaptables a les exigències de la nova arquitectura. L'aplicació de les noves tecnologies, sense oblidar mai la tradició, fa que la ceràmica sigui viable dintre del món global del segle XXI. L'aposta de fer del treball dels rajolers, l'eix vertebrador de la Festa Major de Granollers, és una bona eina de sensibilització popular cap a un aspecte d'aquest ofici tan ampli com és la ceràmica i al mateix temps serveix per mantenir viu un procés d'elaboració en perill de desaparèixer. La bona feina feta pels autors d'aquesta publicació, on es recullen els processos de treball, els noms de les eines i l'argot dels que treballen en aquest camp, perpetuarà uns coneixements que hauria estat una llàstima no haver estat a temps de salvar.

Toni Cumella
Març de 2010